MAJ
órgãu mas alte di deliberasãu de Asosiasãu. El é konstituíde pa menbres efetives, na plene goze de ses direites.
Prufesor Konsedjeru apuzentadu na Skólas Públiku di Boston. E kontribui grandimenti na fundason di prugrama bilingi, Kriolu-Inglês, na Stadu di Massachusetts, U.S.A., partikularmenti na sidadi di Boston, undi, ku ajuda di lejisladoris y reprizentantis di Stadu, Kriolu di Kabuverdi, djuntamenti ku otus língua minoritáriu, foi aprovadu komu un di kes nóvi lingua más faladu na Massachusetts, purtantu língua vivu di ensinu na skólas públiku di Massachusetts di un kumunidadi ki ten 20 ô más alunu ku difisiensia na Inglês.
Manuel da Luz Gonçalves tanbe trabadja komu intérpriti, konsultor, aprizentador y organizador di Festivais sima “Capeverdean Celebration at the Smithsonian Institute’s 29th Festival Annual of American Folk Life” in Washington D. C. (1995) y “So Sabi Festival of “Capeverdean Folk Life”, Boston (1997). E foi kondekoradu ku “Medalha do Vulcão” pa Sinhor Prizidenti di Repúblika, Komandanti Pedro Pires y ku “Medalha de Mérito” komu prizidenti di Capeverdean Creole Institute pa Ministru di Kultura di Kabuverdi, Dr. Manuel Veiga.
Prusóra di Ensinu Sekundáriu. Atualmenti é e ten postu na sirvisu sentral di Ministériu di Edukason. É lisensiadu na Estudos Cabo-verdianos e Portugueses na Uni-CVU y méstri na Crioulística e Língua Cabo-verdiana na Uni-CV. É un di kes otor di A Variação Geográfica do Crioulo de Cabo Verde Ed, Jurgen Lang (org.) (2014). É ten partisipadu na kongresus ku kursu di kapasitason pa ilaborason di material didátiku, dinamizason pedagójiku ku avaliason formativu. É undi kes otor di programas di Língua e Culura Cabo-verdianas di 10º ku 12º ku di Manual da LCCV di 10º anu.
KD
Órgãu kolejial ke ta asegura diresãu de Associasãu, ta supervisioná se dezenpenhe y ta mobilizá rekursus umanes y materiais nesesar pa realizá kes objetive definide. El e eleite pa maioria de menbres prezente na reuniãu de AG.
Prosora ausiliar apozentade de Uni-CV, é Doutora na Linguística na Universidade de Lisboa, Mestre na Linguística Aplicada ao Ensino de Línguas na Pontifícia Universidade Católica de S. Paulo, Lisensiade na Línguas e Culturas Modernas – Estudos Portugueses, na Universidade de Coimbra y prosora du purtugês ke Curso de Formação de Professores, Praia.
El é Prezidente di Konselhe Diretive de ALMA-KV/CV, investigadora (pro bono) y membre de Konselhe Sientífke-Diretive de Cátedra Eugénio Tavares de Língua Portuguesa (Instituto Camões/Uni-CV).
El foi Sientista konvidade de IILP, na Programa de Bolsa de Cientista Convidado y el ten publikade txeu artige sientífike, kapítule y livre; el tnm partisipade e trabadjade na organizason di txeu eventes sinetifikes nasional y internasional.
Ses prinsipal áreas de interese na investigason é: polítika linguístike; discrison d portugês de Kabe Verde; ensine de Portugês kome língua nãu materne y formason de prosores de portugês de ensine sekundáriu.
Lisensiadu na Ciências da Linguagem (2007), na Universidade Clássica de Lisboa, méstri na Crioulística e Língua Cabo-Verdiana, na Universidade de Cabo Verde y doutora na Ciênsia di Linguajen ku Didátika di Língua, na INALCO, Paris. É ta dizenvolve piskiza sobri di Língua kabu-verdianu na área di Linguístika Diskritivu, Fonolojia ku Morfosintasi, na variedadi di Maiu ku Fogu.
É Prosora ausiliar di Uni-CV y ménbru di Associação de Crioulos de Base Lexical Portuguesa e Espanhola (ACBLPE).
Ses trabadju ku publikason pode atxadi li:
Fátima Fialho é lisensiadu na Ikunumia pa Institutu Superior di Ikunumia di Universadi Tékniku di Lisboa (1986).
É kumesa se trajetória na ária di idukason, ta inxina Inglês y Purtugês na atual Liseu Domingos Ramos, na Praia. É tive un brevi pasajen pa jornalismu, undi é foi xéfi di redason di Voz di Povo, primeru jornal pós-independénsia di Kabu Verdi.
Fátima Fialho entra na Banku di Kabu Verdi, undi é dizenpenha funson di tékniku, di ikunumista y dipos di asesor y diretor di Gabineti di Guvernador. Duranti anus ki e vive na Merka, é inxina Matemátika na prugrama bilingi inglês-Kriolu di Kabu Verdi na Burke High School, na Boston, ku sertifikadu na Transitional Bilingual Education. Di regresu pa Kabu Verdi, é torna entra na Banku di Kabu Verdi di undi é reforma.
Entri 2008 y 2011 é foi Ministra di Ikunumia, Kresimentu y Konpititividadi y dipos Ministra di Indústria, Kumérsiu y Inerjia, na Guvernu di VII Lejislatura di Kabu Verdi. Na setor privadu é izersi funson komu Diretora Kumersial di TACV Cabo Verde Airlines y Diretora Jeral di Ajensia di Viajen Cabetur.
KF
Órgãou kolejial ke ten taréfa de fiskalizá kunprimente de regulamente, Statute y rejime finansere di Asosiasãu. El debe fiskalizá tanbé jestãu de rekurses de Asosiasãu, analizá y da pareser sobre relatóriu de kóntas.
KS
Órgãu independente ke ta kordená, ta kunpanha y ta fazê supervisãu sientifike de Asosiasãu. El é konposte pa 9 pesoas elejide pa AG, entre linguistas y profissionais d’otes área.
E faze dotoramente na História da África Negra Contemporânea na Universidade de Paris I – Panthéon ‑Sorbonne, na 2005. El foi professora na univerisade de Kabe Verde y França y el ten partisipade na organizasãu de txeu kolókiu y seminário internasional.
L tem txeu publikason na revistas sientifike sobre luta pa independénsia de Guiné-Bissau y Kabe Verde.
El partesipa tanbê na txeu projete de sosiedade sivil pa salvaguarda de patrimóniu istóriko-kultural, ma Fundação Amílcar Cabral y Fundação António Canuto na Kabe Verde, ma CIDAC na Purtugal y ma Cape Verde Jewish Heritage Project na Mérka k finansiamente de World Monuments Fund y de BREDA-UNESCO. El é un de kes autora de projete Cinema-Debate Amílcar Cabral (2022).
Na momente el ta faze parte d’ekipa kabverdiane de projete História das Lutas de Libertação Nacional nos PALOP, promovide pa Fundação Amílcar Cabral (Kabe Verde) y desde 2021 el é autora de programas de Istória d’África na RDP-África (Purtugal).
(Uni-CV/Cátedra Eugénio Tavares de Língua Portuguesa/CELGA-ILTEC)
E Profesora Ausiliar na grup de Estudos Cabo-verdianos e Portugueses na Faculdade de Ciências Sociais, Humanas e Artes d’Uni-CV, desd 2018, ondê el ta dá aula d’Língua e Linguística Cabo-verdiana, Sociolinguística, Linguística Histórica y Linguística de Contacto na kurs d’graduasãu ma posgraduasãu.
El fazê Mestród na Filologia Espanhola (Universidade de Cracóvia) y Lisensiatura na kurs d’Estudos Portugueses e Ingleses ma Dotorament na Língua Portuguesa: Investigação e Ensino spesializasãu na Linguística de Contacto (Universidade de Coimbra). El konkluí, tanbê, un formasãu avansód na dskrison ma dokumentasãu linguistik na kolidad d’Visiting Research Student na SOAS (Universidade de Londres).
Ses interes d’investigasãu e Linguístika di Kontat, Deskrisãu y Dokumentasãu Linguístik, spesialment kes variedade d’ Barlavent d’kabuverdian, purtuges na Kabe Verde, Morfosintase, Sosiolinguístika ma Polítika Linguístik.
Ses trabadju ku publikason y kurikul konplet pode otxad li: https://orcid.org/0000-0002-1615-5598.
Profesora ausiliar y Diretora di Serviços de Documentação e Edições da Universidade de Cabo Verde é lisensiadu na Letras – Português e Francês na Universidade Federal do Ceará – Brasil (2003); mestri na Crioulística e Língua Cabo-verdiana na Uni-CV (2013); dotora na Linguística e Ciência da Linguagem (DOC LLS) pelo Institut National des Langues et Civilisations Orientales – França y Universidade Federal do Ceará – Brasil (2021).
E ten speriénsia na Linguístika, ku foku na Teoria y Análizi Linguístiku, e ta trabadja ku traduson purtugês-kabuverdianu ku sintasi di língua kabuverdianu (variedadi di Santiagu).
Ses trabadju ku publikason pode atxadu li:
© Copyright Alma-KV/CV